El frec dels teus mugrons, durs i dolços,
damunt la meva pell suada.
Faig i refaig viaranys i
dreceres seguint
les fites que
marquen
les pigues que
et solquen el cos.
Et trobo els llavis i, la
meva llengua s’omple
d’una humitat goluda
i tèbia mentre les mans
intenten dibuixar-te les
sensacions que creixen
tot sentint el plaer amb
S'ha empetitit la lletra del darrer vers per efecte de la humitat bucal?
ResponElimina;-)
I jo trobo que més aviat hauria de créixer, amb l'escalforeta i la humitat i no pas empetitir-se...
ResponEliminaAix... perdoneu ... eh? aquesta cantireta m'ha fet perdre la compostura... he, he, he,