"A la
Panadella”. Rere seu no hi ha cap ventricle que l'astori per a fer la maniobra.
Davant seu un cor gris va pujant la cama, a mitja velocitat, i sembla que el
conreu tingui ànsia per morir-se a mig
acomplir el cos. Redueix la marxa fins a la mort del desig. Sospira. Al seu
voltant, una munió de cossos amb els vidres glaçats, i tres consonants
frigorífiques."Aplana, engega...marxem...”
A la Panadella, parada i fonda...
ResponEliminaEntre comarques.
ResponEliminaA la Panadella? Un lloc tan bo com qualsevol altre.
ResponElimina